Jugar amb els fills

21/06/2018

ENS INSPIRA EL LLIBRE...
“Educar sense cridar, acompanyant els fills d’entre 4 i 12 anys en el camí cap a l’autonomia”. Alba Castellví Miquel.
Angle Editorial, abril 2017, 8ª Edició. 14,90€ pvp.

Des de la nostra web us racomanem molt el llibre “Educar sense cridar, acompanyant els fills d’entre 4 i 12 anys en el camí cap a l’autonomia”, d’Alba Castellví Miquel, que ja va per la seva Vuitena Edició.

Angle Editorial, abril 2017. Preu: 14,90€
Col·lecció: Inspira, núm. 57
ISBN: 978-84-16139-88-0

Alba Castellví Miquel.
Nascuda a Sant Sadurní d’Anoia el 1976, és sociòloga, mestra i mediadora de conflictes. És mare d’un noi i d’una noia. Ha treballat de mestra i de mediadora de conflictes comunitaris i familiars. Actualment fa d’educadora, de formadora de mediadors en màsters i imparteix conferències i tallers per a pares i mares d’infants i adolescents. Més informació a www.albacastellvi.cat
Jugar amb els fills, página 27-28.
“Passar bones estones amb els nens i nenes és una de les raons per les quals vam decidir ser pares. També és una de les maneres més boniques d’aprofitar la vida. I, més enllà d’això, és una de les millors fòrmules per generar vincles forts i records positius inesborrablesque ens acompanyaran, a pares i fills, tota la vida.
JUGAR vol temps. I és que si bé és important, com s’ha dit sovint, la qualitat del temps que dediquem als infants, també és cert que perquè sigui de debò valuós cal que aquest temps tingui una durada consistent. Cinc minuts de máxima atenció, què voleu que us digui, són una petita anécdota en un dia de tantes hores. És bo que reservem conscientment almenys mitja hora diària per ser feliços junts, els fills i nosaltres. Mitja hora de joc esbojarrat o controlat, però d’intensa concentració en alguna cosa que faci que estiguem contents d’estar junts.
Fixeu-vos que de temps amb i per als nostres fills en passem molt: per tenir cura, per preparar-los els àpats, per ajudar-los a aprendre, per portar-los d’un lloc a l’altre, per menjar plegats…Durant totes aqeustes fraccions de temps que passem junts, el nostre paper i el dels fills és força asimèstric: els pares decidim com s’han de fer les coses, assumim més responsabilitat que no pas ells, diem el que cal fer, suplim les seves necessitats… En canvi, JUGAR implica no dirigir, sinó divertir-se i compartir un objectiu. Quan JUGUEM, ho fem en plas d’igualtat amb els fills: no som els qui donem les ordres o vetllem, sinó que som contrincants o col·laboradors a la mateixa alçada, que estem sotmesos al mateix reglament extern (les normes del joc) i estem immersos en la mateixa situación, ja sigui de joc simbòlic, col·laboratiu o competitiu. Això ens uneix i converteix els pares en persones que no sempre decideixen, manen o fan coses pels altres”.
Si vols consultar més pàgines del llibre, entra en aquest pdf (us adjunto el pdf)
També pots accedir al seu video: (https://youtu.be/gtWPUvvDwjA)

Informació addicional